Slastic, és el nom d’una imaginària marca d’articles esportius que posa títol a el tercer espectacle de Tricicle i que els serveix d'”excusa” per presentar el tema d’esports sense caure en la reiteració de la competitivitat i la violència.

El tema esportiu es presta amb facilitat a la seva presentació en forma de scketch o gag fugaç de la manera que s’havia emprat a Manicomic i al mateix temps, a una relació de complicitat amb el públic a què es dirigeix obertament l’obra que pren la forma de publireportatge d’hora i mitja.

No es pot parlar d’històries sinó de situacions que, més que resoldre, es superen sobre la marxa. Slastic no és un argument o un guió farcit de gags, és un espectacle de tres actors que han de emprar-se a un 100% perquè les sedes situacions resultin increïblement lògiques, tres actors que busquen arrencar la riallada del somriure permanent de el públic.