LA MILLOR PART: des de l’inici fins als aplaudiments finals.

Fresquíssima dramatúrgia plena de gags al més pur estil TRICICLE.

Paco Mir ha dibuixat un espectacle enginyós, divertit, esquitxat de gags visuals i acudits que emmarquen la trama dels amors d’anada i tornada de la comtessa Diana i el secretari Teodoro.

Fastuós ofici i domini de la comicitat dels quatre intèrprets.

Enginy i diversió a ‘El Perro del Hortelano’. Una obra que embruixa l’espectador. La dramatúrgia transcendeix i omple el pati de comèdies amb un ressò de riallades. L’espectador viatja entre dues realitats paral·leles que el fan formar part d’una atmosfera còmica, alhora que captivadora. Quatre actors encarnen els dotze personatges d’una obra que satisfà aplaudiments el pati de comèdies.

Resulta prodigiós el fet que tan sols dos actors i dues actrius omplin de llum, color, alegria i optimisme amb trepidant acció el discret escenari del Corral. Noranta minuts que es van gaudir plenament, amb un vers ben treballat a la dicció, configurant una funció divertida, original, i reeixida. Paco Mir, autor d’una versió molt versàtil, amb un gran elenc ple de vis còmica. L’obra de Lope surt sensiblement potenciada.

Amb l’essencial i, sobretot, amb dos actors i dues actrius excel·lents, viatgem pels tres actes gaudint de «joc teatral» constant. Perquè el teatre és, en essència això… joc i quan n’hi ha en grans quantitats, es torna una delícia per al públic i tots gaudim d’errors, ensopegades i disbarats. Una meravella de comèdia.

Hora i mitja de somriures constants.

Així, l’enginy i la originalitat s’apoderen dels personatges que, contra tot pronòstic, intenten posar en escena aquesta història sobre les aventures amoroses entre Diana, comtessa de Belflor, i el seu secretari, Teodoro.

Divertida i magnífica adaptació amb un domini absolut del tempo de la comèdia.

Aparentment senzill i “altament divertit”.

Molt recomanable.