Absolutament impregnats per l’esperit d’Aristòfanes, hem fet una versió tan gamberra com ho va ser a la seva època ‘ELS NÚVOLS’.

L’acció se situa pocs dies després de la inauguració del teatre d’Augusta Emèrita, l’actual Mèrida. El gerent del coliseu, un teatrer de pro, intenta convèncer l’empresària de parets dels avantatges d’haver edificat un teatre per a sis mil persones, en comptes de les mil previstes, i de com de tremendament trencador serà inaugurar un teatre romà amb una obra grega.

Un plantejament que aposta clarament pel gènere “teatre dins del teatre”, i que ens permet ironitzar sobre una professió en què les coses no han canviat gaire en els darrers vint segles.

Per fer la nostra adaptació hem deconstruït el text original, l’hem desordenat, tallat, mutilat i tornat a ordenar; hem afegit personatges, trames i gags, hem substituït cançons, actualitzat bromes incomprensibles, inventat problemes teatrals, ens hem rigut de nosaltres mateixos, i, com a cirereta, ho hem assaonat tot amb unes ganes inesgotables de voler que el públic no només sigui el nostre còmplice sinó que a més a més recordi aquesta funció com a la millor nit de la seva vida.

Som així d’ambiciosos.