Quan ens vam plantejar aquesta obra -la cinquena de la nostra primera trilogía- ens vam posar com a principal objectiu, com sempre, provocar somriures i desencadenar les rialles amb uns esquetxos independents que revelessin els punts febles del comportament humà.

Després dels primers assajos, vam descobrir que tot el material amb què treballàvem era susceptible de ser tractat com una telecomèdia. Era una aposta arriscada perquè, si ja és complicat dramatitzar norantaminuts sense parlar, és de bojos voler plasmar al teatre un format de TV caracteritzat pels diàlegs trepidants. Però ho vam fer, ens agrada el risc.

El resultat és Entretrés, una telecomèdia composta de cinc episodis, protagonitzada per tres artistes molt incompresos que comparteixen un apartament de dimensions reduïdes.